Des del 25 de juliol fins al 31 d’agost, ambdós inclosos, de 10:00 h a 14:00 h, atendrem exclusivament peticions de reg i/o tràmits de reg per goteig.

La Séquia Real del Xúquer alerta que la Conselleria d’Agricultura, encapçalada per Mireia Mollá, ha incomplit els seus compromisos amb els 25.000 usuaris de la Comunitat de Regants d’incloure les obres de modernització d’aquests regadius dins dels projectes presentats als fons europeus per a la conservació del parc natural de l’Albufera.

El President de la Séquia Real del Xúquer, Antonio Costa, ha explicat que «estem profundament sorpresos que la Conselleria no haja inclòs les obres de modernització de la Séquia Real del Xúquer dins dels plans que es presenten a Europa per a restaurar l’Albufera. En la presentació que es va realitzar recentment no es va fer cap referència al nostre projecte i, per això, estem davant un incompliment total dels compromisos aconseguits amb nosaltres durant el mes de març passat».

La premsa es fa ressò del malestar

• Levante-EMV: «La Séquia Real lamenta que no arriben diners per al reg per goteig»
• Las Provincias: «El Consell bloqueja la modernització de regadius i exclou als regants i l’Albufera»
• La Razón: «Els regants valencians acusen a Mireia Mollà de “incomplir el seu compromís” amb la modernització de regadius»
• El Seis Doble: «La Conselleria d’Agricultura bloqueja les obres de modernització de 25.000 regants de la Séquia Real del Xúquer»
• El Periòdic: «Denuncien el bloqueig per part de Conselleria de les obres de modernització de la Séquia Real del Xúquer»

 

S’informa que, a partir del pròxim dia 14 de maig de 2021, es procedirà a la INUNDACIÓ DE LA ZONA ARROSSERA DEL TERME —excepte contingències climatològiques adverses imprevistes que obligaren a modificar la data prevista.

Els propietaris/conreadors de parcel·les de cultius diferents a l’arrossar situades al costat de la zona de marjal hauran de procurar tindre les paletes de reg col·locades per a evitar inundacions i humitats indegudes.

Es posa en coneixement dels senyors propietaris regants d’aquesta Comunitat, que el DIMECRES DIA 26 del pròxim mes de MAIG de 2021, a les 18:00 hores, se celebrarà JUNTA GENERAL LOCAL ORDINÀRIA amb l’assistència de la majoria de regants incluits en la llista emesa per la Junta de Govern de la Comunitat.

En cas contrari se celebrarà, en segona convocatòria, com a mínim una hora després de l’assenyalada per a la primera, quedant vàlidament constituïda qualsevol que siga el nombre d’assistents.

La reunió tindrà lloc en el SALÓ D’ACTES DE LA FUNDACIÓ CAIXA RURAL D’ALGEMESÍ, situat al c/ Nou del Convent, nº 30 d’Algemesí (C.P. 46680), conforme al següent ordre del dia:

1. Lectura i aprovació, en el seu cas, de l’acta anterior.
2. Examen i aprovació, en el seu cas, dels comptes de 2019 i de l’exercici actual 2020.
3. Informe i aprovació, en el seu cas, dels pressupostos per a l’exercici 2.021; de la quota de “Cequiatje Particular”; de la quota per atenció al servici de reg per goteig i  de les taxes per servei de reg a manta.
4. Informes de Presidència i/o Secretaria.
5. Elecció dels vocals de la Junta Directiva Local, del Jurat de Regs i els seus respectius suplents.
6. Precs i preguntes.

A tenor del que es disposa en les vigents Ordenances de la Comunitat, tindran dret a l’assistència i vot, personalment o per delegació reglamentària, els propietaris regants que no siguen deutors a la Comunitat, titulars de 10-0 fanecades en aquest terme municipal.

Així mateix els titulars de finques inscrites la superfície de les quals no aconseguisca el mínim anteriorment exposat, podran agrupar-se fins a aconseguir dita mínima.

S’aplicaran les normes de delegació d’assistència i agrupació, segons el que s’estableix en els articles 132 i següents de les Ordenances, d’acord amb el procediment i la documentació corresponent.

 

 

El passat divendres 23 de juny es va celebrar a la seu del Jurat de Reg d’Algemesí el tradicional sopar en honor a Sant Joan, patró de la Comunitat de Regants de la Séquia Reial del Xúquer. Una nit de germanor entre la Junta Directiva i la resta de convidats que sempre esperem amb molt d’afecte. Ací vos deixem algunes fotos de la nit!

Els pantans es van convertir en camps d’arròs, i els arenals i les vessants pelades en atapeïts tarongerars. En esta tasca transformadora només es van emprar enginy i braços aplicats, més que a la terra, a l’aigua. L’aigua de veres, l’aigua que beneficia i rendeïx sense atazars, és la dels rius i les séquies…

JOAN FUSTER

Així definia Fuster la transformació que sofriren la comarca de la Ribera del Xúquer primer, i la part meridional de l’Horta Sud més tard, amb la humanització del territori des de temps ancestrals per optimitzar l’ús de les aigües que baixaven pel riu que la travessa i li dóna nom. Humanització que es va fer més palesa amb la construcció, al segle XIII, d’un assut a Antella per fer discórrer les aigües del Xúquer a través d’un canal —la Séquia d’Alberic, hui en dia Séquia Reial del Xúquer— que, amb el pas del temps i diverses ampliacions, acabaria regant les terres (moltes d’elles ermes, al estar lluny del curs del Xúquer o més altes que aquest) de 20 poblacions d’aquestes dos comarques, transformant-les en productives terres de conreu i propiciant el seu ràpid desenvolupament.

La Ribera

S’anomena Ribera del Xúquer la gran comarca que s’estén a les dos ribes d’aquest riu en el seu darrer tram de 90 km, abans d’arribar a la mar, i que constitueix una planura d’inundació construïda amb les aportacions sedimentàries del Xúquer i dels seus afluents.

Acostuma a distinguir-se entre Ribera Alta i Ribera Baixa, tot i que la majoria dels pobles s’hi troben entre el nivell del mar i els 30 o 40 metres d’altitud. Tampoc queda clara la divisió, en quan que hi ha pobles veïns quasi al mateix nivell, com Algemesí i Albalat —que pertanyen a una i altra, respectivament—, o altres que hi son quasi una única unitat urbana, com Benifaió (Ribera Alta) i Almussafes (Ribera Baixa), i que fins i tot comparteixen alguns serveis municipals. Per això, diríem que el ventall al·luviat del Magre és l’únic element físic que podria servir com a divisòria entre la Ribera Alta i la Ribera Baixa.

Geografia física i humana de la comarca de La Ribera

La Ribera, que ocupa una superfície total de 1.291 km2 limita: al nord amb la Foia de Bunyol, l’Horta Oest i l’Horta Sud; a l’est amb el Mar Mediterrani; al sud amb la Costera i la Safor; i a l’oest amb la Canal de Navarrés.

La conformen 48 municipis amb uns 295.000 habitants, sent Alzira i Sueca els municipis més poblats (amb més habitants) i Algemesí i Almussafes els més densos (amb més habitants per quilòmetre quadrat).

El paisatge és eminentment pla, donat que les seues altures a penes sobrepassen els 500 metres en el límit oest als contraforts del massís del Caroig i la serra del Cavalló. A prop d’Alzira trobem la serra de les Agulles, la serra de Corbera i l’Espai Natural protegit de les valls de la Murta i la Casella. Per l’est, la serra de la Rabosa, a Cullera, completa l’orografia de la comarca.

El Xúquer, que acaba desembocant a Cullera, i els seus afluents (el Magre i el Verd per la riba esquerra; i el Sellent i l’Albaida per la dreta) són els rius que travessen la comarca.

A més, cal destacar que la part del Parc Natural de l’Albufera pertany als municipis de Cullera, Sueca, Albalat i Sollana.

 

L’Horta Sud

L’Horta Sud és una comarca del centre de la Comunitat Valenciana, amb capital a Catarroja (encara que no n’és capital administrativa ni històrica).

Limita al nord amb l’Horta Oest i amb la ciutat de València, a l’est amb l’Albufera i al sud amb la Ribera.

Amb més de 155.000 habitants repartits en 12 municipis bastant poblats —per la proximitat de la ciutat de València— i amb uns 165 km2 d’extensió, presenta una densitat de població propera als 1.000 habitants per quilòmetre quadrat. Per exemple, municipis com Catarroja, Paiporta, Alfafar, Silla o Picassent tenen més de 15.000 habitants cadascun.

Cinc dels seus municipis reguen el seu terme amb aigües del Xúquer gràcies a la Séquia Reial.

La comarca de l’Horta Sud és de creació moderna —concretament de l’any 1989— i hi comprén part de l’antiga comarca de la Ribera Baixa i part de la històrica Horta de València. Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de les comarques d’Emili Beüt (Comarques naturals del Regne de València, publicat l’any 1934).

[insertar img]

El clima

Al ser una comarca que limita amb el mar tenim un clima mediterrani temperat, amb estius calorosos i hiverns suaus, on rarament qualla la neu. Les pluges són escasses —al voltant de 550 l/m2 a l’any— i d’una gran irregularitat (igual poden passar 6 mesos sense plutja com, de sobte, es presenta una tempesta i cau tota l’aigua d’eixe temps en un ruixat).

En estiu solen formar-se tempestes violentes i de curta durada, pel contrast de les altes temperatures i la proximitat al mar. Normalment ho fan des de ponent, sent més perilloses i sovint amb pedregades, sobretot quan entren per tramuntana.

Però les pluges més abundants es produeixen a la tardor i solen originar-les les anomenades gotes fredes, que provoquen fortes crescudes dels rius que inunden els camps i els pobles causant danys importants.

L’última crescuda més forta fou l’any 1982, quan es va formar una gota freda molt potent que va produïr pluges torrencials continuades a la conca del Xúquer, arribant a recollir en només dos dies 600 l/m2. Això va fer que el volum d’entrada d’aigües a la presa de Tous, procedents del riu Escalona i d’aigües amunt de la conca, fóra molt superior al que podia desguassar i que acabara sobrepassant-la i desfent-la, provocant una riuada tràgica en la qual moltes poblacions de la Ribera foren inundades.

Els vens dominants a la Ribera són dos: el ponent, que és sec, càlid a l’estiu i ocasionalment molt fort (amb registres al voltant dels 70-90 km/h); i el llevant, que és fresc, humit i més suau.

La vegetació

Aquest clima determina una vegetació de tipus mediterrani, adaptada a llargs períodes de sequera: margalló, romer, timó, pebrella, espart, coscoll, pi blanc, carrasques, llentiscle, oliveres…

Amb aquestes condiciones, els conreus agrícoles serien només conreus de secà (blat, civada, vinya, ametlers, garrofers… ) sinó fora perquè es reguen.

El riu Xúquer naix al Cerro de San Felipe (Monts Universals), a la província de Conca, a una altitud de 1.700 metres i a poca distància del naixement d’altres rius com el Tajo o el Túria. Té una longitud aproximada de 500 km i la seua conca té una extensió de 21.578 km2. Les ciutats més importants per les que passa són: Conca, Alzira, Sueca i Cullera.

En el seu curs alt travessa paratges muntanyosos, després creua l’altiplà de la Meseta i finalment s’enfonsa en aquella planura per un llarg congost que després s’obri pas a través de muntanyes d’aproximadament un quilòmetre d’altura: per l’esquerra la Serra Martés (1.086 m), la Serra de l’Ave (950 m) i la Serra del Cavalló (827 m); i per la dreta el Massís del Caroig (1.126 m) i la Mola de Cortes (1.107 m).

A Cofrents rep les aigües del Cabriol —el seu afluent més cabalós— i, un poc més avall, en el mateix pantà de Tous, les del riu Escalona —poc cabalós, però molt perillós per les seues violentes riuades.

A l’entrada de la Ribera s’acaba el congost i el riu entra en una vall entre muntanyes d’altura més moderada, que poc després van separant-se del riu, i a partir de la confluència amb els rius Sellent i l’Albaida comença la planura al·luvial.

En aquest últim tram —el curs baix—, on a penes rep aigües dels rius Verd i Magre i d’alguns barrancs, el riu Xúquer té molt poca pendent i forma grans meandres que arriben a doblar la distància que hi ha en línia recta des de Tous fins el mar.