Diapos Home Archive - Jurat de Reg d'Algemesí

Molí Nou. Va ser construït a principi del s. xiv a causa de l’augment de població. En 1765 s’anomenava molí d’Espinosa —pel nom del seu propietari— i passa a ser el més important d’Algemesí. En l’actualitat és una fusteria.

Molí dels Àngels S’anomenava molí de Guitart als seus inicis (1570). En 1765 ja estava enderrocat.

Molí de Carrals. Del 1570 i anomenat així pel nom del seu propietari. En 1765 apareix com enderrocat.

Molí dels Llargs. Estava ubicat al final del carrer del Molinet. Fou construït en 1651 per la comunitat dominicana, que va ser la seua propietària fins a la desamortització. També s’anomenava Molinet dels Frares. Hui no en queden restes.

Molí de la Vila. D’aquest solament queda el nom del carrer del Molí de la Vila en la cantonada amb el carrer de Castelló de la Plana, que antigament era el carrer del Cup, amb clara referència a eixa part del sistema del molí. Ja apareix en 1431 en la comptabilitat del mestre racional i era l’únic molí d’Algemesí. Als anys 70 del segle passat l’

Molí de Cotes. Ubicat en la séquia de Cotes pel seu topònim, segurament a prop del Camí Reial. La seua construcció data del 1775, però a la primera meitat del s. XIX deixà de funcionar.

Molí de Corts. És el nom actual i hui està en una zona totalment urbana, prop del barri del Carrascalet. Molí del Carrascalet, així s’anomenava en 1856. Molí de Corts, pel nom dels propietaris des de principi del s. xx fins ara.

Molí del Puigvert. Estava situat en la ronda del Calvari, eixint del monument a la Muixeranga a la dreta. Al principi del s. xx deixà de funcionar i en l’actualitat no en queda res. Darrerament es coneixia com el molí de Penadés i s’alimentava de la séquia del Peral.

Molí de Pinyana. Derruït en l’ Data del 1850, quan l’anomenaven molí d’Albors, pel seu propietari. Però en 1902 es va convertir en una fàbrica de llum aprofitant el seu salt d’aigua. El movien les aigües de la séquia d’Albalat.

Molí de Ripoll. Era un molí fariner i d’arrò En 1831 l’anomenaven molí de Santiago. Després va esdevenir una fàbrica de paper, cap al 1880, era la «Fábrica de Papel de San Diego». I en 1950 era propietat de la família Ripoll, que el va utilitzar com a fàbrica de sucs de cítrics. A més, ha passat una etapa com «Adobería de Algemesí, i com a magatzem de fusta. El movien les aigües de la séquia d’Albalat i es trobava lluny del nucli urbà d’Algemesí.

Molí del Camí. Desaparegut. Estigué en peu des del 1860 al 1883. Es trobava just al Camí Reial en la partida de Beüna o de Sant Onofre. Es trobava sobre la séquia d’Albalat.

Paret del Molinet. Es tracta d’un molí del s. XIV que va aprofitar les parets d’una antiga torre de defensa d’una alqueria islàmica d’entre els s. XI i XII. S’alimentava de la séquia del Molí, braçal de la Séquia Vella.

Molí dels Algadins. Hui es troba al terme d’Alginet, a l’altra vora del barranc, en un estat ruïnós.

Diferenciem dos sistemes de reg:

El reg a tanda

Es tracta del sistema més antic de repartiment de l’aigua de reg. Es divideix cada sector en seccions o tandes corresponents als dies de la setmana, de manera que els agricultors solament poden regar eixe dia. Cadascuna de les séquies té la seua divisió marcada per una sèrie de mollons o fites amb la inicial del dia de la setmana que li correspon. És el dia en què podran regar i prendre les aigües tots els canals i filloles que arranquen d’allí. En les operacions de l’atandament no intervenen regadors ni zeladors. Les fan els propietaris sense necessitat de cap encarregat de la Junta Local, ni tan sols del seu permís.

El reg a torn

Aquest sistema es va imposar quan hi hagué necessitat d’un major consum d’aigua, sobretot a partir de l’expansió de les terres de regadiu. Tots els braçals comencen i finalitzen el mateix dia, i en el cas d’Algemesí, se’n deixa un de descans que s’aprofita per a la zona anomenada les Parades de la Foia, ja que aquestes són parcel·les més elevades i situades a la vora de la Séquia Reial d’Algemesí.

A Algemesí era comú el reg a tanda, ja que el cabal que arribava a aquestes últimes terres era molt escàs, cosa que forçava la circulació alternativa de l’aigua. Aquest reg està reglamentat pel Jurat de Reg d’Algemesí per dies i dins de cada dia per mitjos dies. Molts braçals s’anomenaven pel nom del dia en què li corresponia el reg i encara hui conservem algun, com el de la séquia del Diumenge, pel nom del dia en què correspon el reg.

El que coneguem com séquies del marjal les formen les escorrenties de les séquies de l’horta. Algunes comencen en ullals i naixements d’aigua, com ara la séquia Cardenal; però les séquies més importants són: la Séquia Mare, la Séquia Vella, la Séquia Nova i la Séquia del Barranc o barranc dels Algadins.

Séquia Mare. És la séquia principal de les que reguen la marjal. Naix en la subpartida del Barranquet de Cotes, prop del Cementeri Nou, on acaben les séquies de Cotes i el Rollet de Flor.

Séquia Vella. Naix en el pont de Sant Vicent, just quan la Séquia Mare es divideix en la Séquia Mare Vella i la Séquia Nova.

Séquia del Barranc. Es tracta del barranc dels Algadins, que com discorre en gran part canalitzat, podem parlar-ne de séquia, ja que també fa la funció de reg.

Existeixen també alguns escorredors i regants d’importància com:

Escorredor del Clero. Naix de la séquia de les Cadenes, però durant el seu recorregut arreplega tanta aigua que es converteix en un regant.

Séquia de les Cadenes. Naix de la Séquia Mare, un poc abans de l’anomenat pont de les Baranes del Caminà

Séquia Cardenal. Naix de l’ullal del Taixo i arreplega les aigües de séquies com la de Brugada i el braç de la Vintena Dret.

Séquia o regant de l’Arbret. Naix de la Séquia Vella, en la parada de Policarpo.

Séquia del Rei

La Séquia del Rei és el canal principal de la Séquia Reial del Xúquer al seu pas per Algemesí i les seues actuals feses —les preses d’aigua que es fan per donar eixida a les séquies més menudes— , que reguen el terme d’Algemesí, són:

Fesa de Fentina. Naix en el terme de Guadassuar, d’on parteixen dos séquies: la Fentina d’Algemesí i la Fentina de Guadassuar. La Fentina d’Algemesí es divideix en dos: la Séquia dels Secans (o d’Orí) i la Séquia de les Canals. En el mapa de Juan de Rojas de 1765, Fentina és un braçal de la Séquia d’Orí.

Fesa Nova de la Cadireta. Construïda en 1945. Aquesta aporta aigua a una séquia més antiga del mateix nom, que prenia les aigües de la de Fentina.

Séquia Reial d’Algemesí. Apareix poc després de creuar el Cano dins del terme municipal de Guadassuar. Penetra en el terme d’Algemesí seguint aproximadament la direcció del riu Magre de NW a SE.

Fesa Nova de Cotes. Data del 1945, fou creada per ajudar a la Vella de Cotes que naix de la Séquia Reial d’Algemesí.

Fesa de Lago. Construïda en 1945. Rep aquest nom per Joan Lago Morell, que era vocal de la primera secció de la Séquia Reial del Xúquer quan es va construir.

Fesa de Brugada. El nom prové de Federico Brugada Ros, que va obtindre una concessió en 1867 per obrir una nova fesa. En l’actualitat, per les obres de l’AVE, Sollana té una fesa nova i la séquia de Brugada utilitza la fesa vella de Sollana.

Fesa de Sollana. Una iniciativa del duc d’Íxer per al cultiu de l’arròs que va començar a construir-se a mitjan s. XVIII.

Fesa de Tarango i Pardines. Naix en el terme d’ També anomenada Vintena, per la vigèsima part dels beneficis que volia fer-los pagar el duc d’Íxer per prendre aigua de la prolongació de la Séquia Reial del Xúquer (Acequia del Proyecto).

Séquia Reial

Per la seua banda, la Séquia Reial d’Algemesí rega el 60 % del total del terme (27.400 fanecades). Al principi no rega directament, sinó que ho fa per mitjà de braçals, a excepció d’unes poques parcel·les situades en la partida de la Foia. Aquesta séquia en travessar el poble, després de les Cases d’Agulló, passa a anomenar-se Séquia Reial Comuna.

D’aquest canal naixen perpendicularment tots els braçals:

Fesa Vella de Cotes. Naix en un colze de la Séquia Reial d’Algemesí, en la partida de la Foia.

Fesa del Teularet. S’anomena així per què hi existia un teular prop del naixement. Aquesta dóna aigua a la del Rollet de Flor.

Séquia del Rollet de Flor. Rega part de les partides de la Foia, Xara i Cotes.

Braçal de la Foia. Comença poc abans del molí de Pinyana.

Séquia del Diumenge. El nom procedeix del mateix dia en què antigament tenia assignat el reg, segons el reg a tanda; rega les partides de la Xara i l’ Arranca al costat del molí Nou. La séquia del Carrascalet arranca d’aquesta séquia al nord del nou sequer de la Cooperativa Agrícola, i aboca les aigües sobrants a la séquia del Coto Nou, prop del cementeri de Sant Onofre.

Séquia del Coto Nou. El nom de la séquia fa referència a les terres acotades per a l’arrò Abans naixia de la séquia del Peral, prop del molí de Penadés, com també ho feia la desapareguda séquia de les Portelles, en la cantonada de l’ermita de Sant Roc. La séquia de les Portelles es partia en dos: un braç mantenia el nom i l’altre adoptava el de l’antiga séquia del Divendres.

Séquia Reial Comuna d’Algemesí. La Séquia Reial d’Algemesí se n’ix del poble pel barri de les Parres, més conegut hui en dia com les Casetes d’Agulló, i rep el nom de Comuna. En la parada de Forata es parteix en dos: la Séquia Reial Catorzena i la Séquia Reial Androna.

La prolongació de la Séquia Reial del Xúquer promoguda pel duc d’Íxer va possibilitar l’expansió del reg al terme d’Algemesí cap a zones que no s’havien regat mai. Aquest projecte es basava en un privilegi del rei Martí l’Humà de 1404 en què es concedia l’allargament de la séquia fins a Albal i Catarroja, sense perjudicar els antics regants.

Els antics regants demostraren el seu malestar —especialment els d’Algemesí perquè pel fet de formar part del tram final, temien perdre els seus privilegis i els drets de l’aigua. A més, el duc d’Íxer pretenia que els territoris del municipi d’Algemesí pagaren també la vigèsima part dels beneficis (el que es coneixia com la vintena).

En voler incloure alguns territoris d’Algemesí en el nou projecte, el que feren primerament els seus habitants fou constatar el dret que tenien a regar la partida de Pardines. I el malestar d’Algemesí es va materialitzar l’11 d’abril de 1768 amb la destrucció de la nova fesa (el partidor del Duc): els veïns aplanaren i terraplenaren la nova séquia. Uns anys abans, entre 1760 i 1767, Algemesí, junt amb veïns d’Alzira i Guadassuar, destruïren les construccions realitzades sense tocar res de les construïdes per a Albalat i Pardines (perquè es consideraven dins de la primera secció). Amb això, Alzira i Algemesí veieren abolits els seus privilegis que els permetien nomenar sequiers i altres càrrecs de govern i administració de la Séquia Reial.

El record d’aquest succés persisteix hui en dia amb el nom d’una subpartida —la Vintena, dins de la partida de Cotes— a la qual es pretenia incloure dins d’aquella contribució.

La Séquia Reial del Xúquer ja arribava en el s. XIII fins al terme d’Algemesí, tot i que es tractava en realitat de la continuació d’aquesta i no d’un braç més com en l’actualitat. Així, les terres del marge esquerre del riu Magre no pogueren ser regades per la Séquia Reial del Xúquer —o Séquia Nova d’Alzira, que així s’anomenava en aquell moment— fins a la construcció del Cano de Guadassuar en el s. XV.

La realitat és que el projecte inicial de Jaume I preveia fer arribar l’aigua més enllà d’Algemesí, però diverses dificultats frenaren el projecte (les sublevacions musulmanes de l’últim quart del s. XIII, la mort de Jaume I, la constatació que el cabal que arribava a la zona d’Algemesí no era tan gran com s’havia previst…) i no va ser fins 1402 quan el rei Martí l’Humà va concedir un privilegi que va fer possible l’arribada de les aigua de la Séquia Reial.

Abans de l’arribada de la Séquia Reial del Xúquer al terme d’Algemesí, les nostres terres es degueren regar del riu dels Ulls i del Magre. Per tant, possiblement la nova xarxa de séquies integrà xicotets espais regats i incorporà moltes altres terres que mai s’hi havien regat.