La Séquia Reial del Xúquer, nodrida per les aigües del Riu Xúquer, és sense dubte el canal de reg més important del país.
L’origen del sistema de regadius valencià és antiquíssim; i, tot i que són tres les hipòtesis que es barregen (àrab, preromà i romà), la manca d’estudis rigorosos fa que cap d’elles estiga provada científicament. Tot i això, encara que totes tenen els seus defensors, sembla que la més encertada és la que postula un origen romà del nostre sistema de regadiu —no solament el del Xúquer sino quasi el de tota la conca mediterrània. Però, és clar, això no desdiu l’enorme importància que tingueren també els àrabs tant pel que fa al sistema de regadiu com a la pròpia agricultura.
Quines raons motiven la construcció de la Séquia Reial?
L’any 1238 Jaume I conquereix la ciutat de València i l’any següent comença la conquesta al sud del Xúquer. Però una vegada conquerit el territori venia la tasca més important: organitzar-lo, donar-li vida, explotar les seues riqueses, atraure pobladors.
Per això i per pagar amb propietats als fidels que l’havien ajudat en la conquesta, Jaume I inicià una modernització del territori que contemplava l’adaptació de la séquia existent i la construcció d’una nova: la Séquia Reial. I principalment ho va fer per dos raons: per raons polítiques (repoblar i millorar les condicions dels béns atorgats) i per raons econòmiques (augmentar els regadius per multiplicar la producció i augmentar les arques reials gràcies als impostos).
Construcció i característiques
La construcció d’un canal d’aquesta envergadura i amb els mitjans de que es disposava fou una obra magna i es va convertir en tot un repte.
Primer es construí des d’Antella fins a Algemesí (s. XIII i XIV) i, posteriorment, es continuà fins a Albal en una segona fase (1760-1815). Així, la Séquia Reial, amb una longitud total de 54 km, té el seu naixement a l’Assut d’Antella i va discorrent de sud a nord fins acabar a Albal, aportant aigua als termes de 20 localitats: Antella, Gavarda, Alberic, Benimuslem, Massalavés, Alzira, Guadasuar, l’Alcúdia, Benimodo, Albalat de la Ribera i Algemesí (primera fase); i Alginet, Benifaió, Almussafes, Sollana, Picassent, Silla, Alcàsser, Beniparrell i Albal (segona fase). Per ordre correlatiu i fins Benifaió són localitats de la Ribera Alta; fins Sollana, de la Ribera Baixa; i, les cinc últimes, de la comarca de l’Horta Sud.
D’eixida presenta una amplària de 10 metres, la qual va reduïnt-se poc a poc segons va perdent cabal, sent l’amplària de 6 metres al seu pas per Guadassuar i d’un metre a les acaballes. En origen porta un cabal màxim de 12 metres cúbics per segon en l’època de màxim reg (estiu) —portant també la canonada de pressió construïda recentment paral·lela a ella un cabal de 9 metres cúbics per segon durant 14 hores al dia, en moment de màxima aportació.
Durant l’època d’hivern el caixer de la séquia mare no porta aigua, temps que s’aprofita per netejar-la i fer les reparacions que calga.
Quan es mira el sistema de regadiu en un mapa vegem que és semblant a l’aparell circulatori, i és que en realitat fa una tasca idèntica: dur l’aigua de reg a totes les partides i camps del territori que abasta. Els diferents braçals, séquies i filloles que es nodreixen de la Séquia Reial fan més de 500 km de conduccions. L’aigua passa a aquestes conduccions a través de feses, donant servei a més de 30.000 regants i atenent una superfície de 240.000 fanecades.
