Diferenciem dos sistemes de reg:
El reg a tanda
Es tracta del sistema més antic de repartiment de l’aigua de reg. Es divideix cada sector en seccions o tandes corresponents als dies de la setmana, de manera que els agricultors solament poden regar eixe dia. Cadascuna de les séquies té la seua divisió marcada per una sèrie de mollons o fites amb la inicial del dia de la setmana que li correspon. És el dia en què podran regar i prendre les aigües tots els canals i filloles que arranquen d’allí. En les operacions de l’atandament no intervenen regadors ni zeladors. Les fan els propietaris sense necessitat de cap encarregat de la Junta Local, ni tan sols del seu permís.
El reg a torn
Aquest sistema es va imposar quan hi hagué necessitat d’un major consum d’aigua, sobretot a partir de l’expansió de les terres de regadiu. Tots els braçals comencen i finalitzen el mateix dia, i en el cas d’Algemesí, se’n deixa un de descans que s’aprofita per a la zona anomenada les Parades de la Foia, ja que aquestes són parcel·les més elevades i situades a la vora de la Séquia Reial d’Algemesí.
A Algemesí era comú el reg a tanda, ja que el cabal que arribava a aquestes últimes terres era molt escàs, cosa que forçava la circulació alternativa de l’aigua. Aquest reg està reglamentat pel Jurat de Reg d’Algemesí per dies i dins de cada dia per mitjos dies. Molts braçals s’anomenaven pel nom del dia en què li corresponia el reg i encara hui conservem algun, com el de la séquia del Diumenge, pel nom del dia en què correspon el reg.
