Molins d’Algemesí

 

  • Molí Nou. Va ser construït a principi del s. xiv a causa de l’augment de població. En 1765 s’anomenava molí d’Espinosa —pel nom del seu propietari— i passa a ser el més important d’Algemesí. En l’actualitat és una fusteria.
  • Molí dels Àngels S’anomenava molí de Guitart als seus inicis (1570). En 1765 ja estava enderrocat.
  • Molí de Carrals. Del 1570 i anomenat així pel nom del seu propietari. En 1765 apareix com enderrocat.
  • Molí dels Llargs. Estava ubicat al final del carrer del Molinet. Fou construït en 1651 per la comunitat dominicana, que va ser la seua propietària fins a la desamortització. També s’anomenava Molinet dels Frares. Hui no en queden restes.
  • Molí de la Vila. D’aquest solament queda el nom del carrer del Molí de la Vila en la cantonada amb el carrer de Castelló de la Plana, que antigament era el carrer del Cup, amb clara referència a eixa part del sistema del molí. Ja apareix en 1431 en la comptabilitat del mestre racional i era l’únic molí d’Algemesí. Als anys 70 del segle passat l’
  • Molí de Cotes. Ubicat en la séquia de Cotes pel seu topònim, segurament a prop del Camí Reial. La seua construcció data del 1775, però a la primera meitat del s. XIX deixà de funcionar.
  • Molí de Corts. És el nom actual i hui està en una zona totalment urbana, prop del barri del Carrascalet. Molí del Carrascalet, així s’anomenava en 1856. Molí de Corts, pel nom dels propietaris des de principi del s. xx fins ara.
  • Molí del Puigvert. Estava situat en la ronda del Calvari, eixint del monument a la Muixeranga a la dreta. Al principi del s. xx deixà de funcionar i en l’actualitat no en queda res. Darrerament es coneixia com el molí de Penadés i s’alimentava de la séquia del Peral.
  • Molí de Pinyana. Derruït en l’ Data del 1850, quan l’anomenaven molí d’Albors, pel seu propietari. Però en 1902 es va convertir en una fàbrica de llum aprofitant el seu salt d’aigua. El movien les aigües de la séquia d’Albalat.
  • Molí de Ripoll. Era un molí fariner i d’arrò En 1831 l’anomenaven molí de Santiago. Després va esdevenir una fàbrica de paper, cap al 1880, era la «Fábrica de Papel de San Diego». I en 1950 era propietat de la família Ripoll, que el va utilitzar com a fàbrica de sucs de cítrics. A més, ha passat una etapa com «Adobería de Algemesí, i com a magatzem de fusta. El movien les aigües de la séquia d’Albalat i es trobava lluny del nucli urbà d’Algemesí.
  • Molí del Camí.  Desaparegut. Estigué en peu des del 1860 al 1883. Es trobava just al Camí Reial en la partida de Beüna o de Sant Onofre. Es trobava sobre la séquia d’Albalat.
  • Paret del Molinet. Es tracta d’un molí del s. XIV que va aprofitar les parets d’una antiga torre de defensa d’una alqueria islàmica d’entre els s. XI i XII. S’alimentava de la séquia del Molí, braçal de la Séquia Vella.
  • Molí dels Algadins. Hui es troba al terme d’Alginet, a l’altra vora del barranc, en un estat ruïnós.

< Anterior