Séquia del Rei
La Séquia del Rei és el canal principal de la Séquia Reial del Xúquer al seu pas per Algemesí i les seues actuals feses —les preses d’aigua que es fan per donar eixida a les séquies més menudes— , que reguen el terme d’Algemesí, són:
- Fesa de Fentina. Naix en el terme de Guadassuar, d’on parteixen dos séquies: la Fentina d’Algemesí i la Fentina de Guadassuar. La Fentina d’Algemesí es divideix en dos: la Séquia dels Secans (o d’Orí) i la Séquia de les Canals. En el mapa de Juan de Rojas de 1765, Fentina és un braçal de la Séquia d’Orí.
- Fesa Nova de la Cadireta. Construïda en 1945. Aquesta aporta aigua a una séquia més antiga del mateix nom, que prenia les aigües de la de Fentina.
- Séquia Reial d’Algemesí. Apareix poc després de creuar el Cano dins del terme municipal de Guadassuar. Penetra en el terme d’Algemesí seguint aproximadament la direcció del riu Magre de NW a SE.
- Fesa Nova de Cotes. Data del 1945, fou creada per ajudar a la Vella de Cotes que naix de la Séquia Reial d’Algemesí.
- Fesa de Lago. Construïda en 1945. Rep aquest nom per Joan Lago Morell, que era vocal de la primera secció de la Séquia Reial del Xúquer quan es va construir.
- Fesa de Brugada. El nom prové de Federico Brugada Ros, que va obtindre una concessió en 1867 per obrir una nova fesa. En l’actualitat, per les obres de l’AVE, Sollana té una fesa nova i la séquia de Brugada utilitza la fesa vella de Sollana.
- Fesa de Sollana. Una iniciativa del duc d’Íxer per al cultiu de l’arròs que va començar a construir-se a mitjan s. XVIII.
- Fesa de Tarango i Pardines. Naix en el terme d’ També anomenada Vintena, per la vigèsima part dels beneficis que volia fer-los pagar el duc d’Íxer per prendre aigua de la prolongació de la Séquia Reial del Xúquer (Acequia del Proyecto).
Séquia Reial
Per la seua banda, la Séquia Reial d’Algemesí rega el 60 % del total del terme (27.400 fanecades). Al principi no rega directament, sinó que ho fa per mitjà de braçals, a excepció d’unes poques parcel·les situades en la partida de la Foia. Aquesta séquia en travessar el poble, després de les Cases d’Agulló, passa a anomenar-se Séquia Reial Comuna.
D’aquest canal naixen perpendicularment tots els braçals:
- Fesa Vella de Cotes. Naix en un colze de la Séquia Reial d’Algemesí, en la partida de la Foia.
- Fesa del Teularet. S’anomena així per què hi existia un teular prop del naixement. Aquesta dóna aigua a la del Rollet de Flor.
- Séquia del Rollet de Flor. Rega part de les partides de la Foia, Xara i Cotes.
- Braçal de la Foia. Comença poc abans del molí de Pinyana.
- Séquia del Diumenge. El nom procedeix del mateix dia en què antigament tenia assignat el reg, segons el reg a tanda; rega les partides de la Xara i l’ Arranca al costat del molí Nou. La séquia del Carrascalet arranca d’aquesta séquia al nord del nou sequer de la Cooperativa Agrícola, i aboca les aigües sobrants a la séquia del Coto Nou, prop del cementeri de Sant Onofre.
- Séquia del Coto Nou. El nom de la séquia fa referència a les terres acotades per a l’arrò Abans naixia de la séquia del Peral, prop del molí de Penadés, com també ho feia la desapareguda séquia de les Portelles, en la cantonada de l’ermita de Sant Roc. La séquia de les Portelles es partia en dos: un braç mantenia el nom i l’altre adoptava el de l’antiga séquia del Divendres.
- Séquia Reial Comuna d’Algemesí. La Séquia Reial d’Algemesí se n’ix del poble pel barri de les Parres, més conegut hui en dia com les Casetes d’Agulló, i rep el nom de Comuna. En la parada de Forata es parteix en dos: la Séquia Reial Catorzena i la Séquia Reial Androna.
