La prolongació de la Séquia Reial del Xúquer promoguda pel duc d’Íxer va possibilitar l’expansió del reg al terme d’Algemesí cap a zones que no s’havien regat mai. Aquest projecte es basava en un privilegi del rei Martí l’Humà de 1404 en què es concedia l’allargament de la séquia fins a Albal i Catarroja, sense perjudicar els antics regants.
Els antics regants demostraren el seu malestar —especialment els d’Algemesí perquè pel fet de formar part del tram final, temien perdre els seus privilegis i els drets de l’aigua. A més, el duc d’Íxer pretenia que els territoris del municipi d’Algemesí pagaren també la vigèsima part dels beneficis (el que es coneixia com la vintena).
En voler incloure alguns territoris d’Algemesí en el nou projecte, el que feren primerament els seus habitants fou constatar el dret que tenien a regar la partida de Pardines. I el malestar d’Algemesí es va materialitzar l’11 d’abril de 1768 amb la destrucció de la nova fesa (el partidor del Duc): els veïns aplanaren i terraplenaren la nova séquia. Uns anys abans, entre 1760 i 1767, Algemesí, junt amb veïns d’Alzira i Guadassuar, destruïren les construccions realitzades sense tocar res de les construïdes per a Albalat i Pardines (perquè es consideraven dins de la primera secció). Amb això, Alzira i Algemesí veieren abolits els seus privilegis que els permetien nomenar sequiers i altres càrrecs de govern i administració de la Séquia Reial.
El record d’aquest succés persisteix hui en dia amb el nom d’una subpartida —la Vintena, dins de la partida de Cotes— a la qual es pretenia incloure dins d’aquella contribució.
