La Séquia Reial del Xúquer ja arribava en el s. XIII fins al terme d’Algemesí, tot i que es tractava en realitat de la continuació d’aquesta i no d’un braç més com en l’actualitat. Així, les terres del marge esquerre del riu Magre no pogueren ser regades per la Séquia Reial del Xúquer —o Séquia Nova d’Alzira, que així s’anomenava en aquell moment— fins a la construcció del Cano de Guadassuar en el s. XV.
La realitat és que el projecte inicial de Jaume I preveia fer arribar l’aigua més enllà d’Algemesí, però diverses dificultats frenaren el projecte (les sublevacions musulmanes de l’últim quart del s. XIII, la mort de Jaume I, la constatació que el cabal que arribava a la zona d’Algemesí no era tan gran com s’havia previst…) i no va ser fins 1402 quan el rei Martí l’Humà va concedir un privilegi que va fer possible l’arribada de les aigua de la Séquia Reial.
Abans de l’arribada de la Séquia Reial del Xúquer al terme d’Algemesí, les nostres terres es degueren regar del riu dels Ulls i del Magre. Per tant, possiblement la nova xarxa de séquies integrà xicotets espais regats i incorporà moltes altres terres que mai s’hi havien regat.
