El sistema hidràulic d’Algemesí
La Séquia Reial del Xúquer ja arribava en el s. XIII fins al terme d’Algemesí, tot i que es tractava en realitat de la continuació d’aquesta i no d’un braç més com en l’actualitat. Així, les terres del marge esquerre del riu Magre no pogueren ser regades per la Séquia Reial del Xúquer fins a la construcció del Cano de Guadassuar en el s. XV.
L’expansió del Reg
La prolongació de la Séquia Reial del Xúquer promoguda pel duc d’Íxer va possibilitar l’expansió del reg al terme d’Algemesí cap a zones que no s’havien regat mai. Aquest projecte es basava en un privilegi del rei Martí l’Humà de 1404 en què es concedia l’allargament de la séquia fins a Albal i Catarroja.
Séquia del Rei i Séquia Reial
La Séquia Reial d’Algemesí rega el 60 % del total del terme. Per la seua banda, la Séquia del Rei —que és el canal principal de la Séquia Reial del Xúquer al seu pas per Algemesí— rega també part del terme mitjançant diferents feses.
Séquies de la marjal
El que coneguem com séquies del marjal les formen les escorrenties de les séquies de l’horta. Algunes comencen en ullals i naixements d’aigua, com ara la séquia Cardenal; però les séquies més importants són: la Séquia Mare, la Séquia Vella, la Séquia Nova i la Séquia del Barranc o barranc dels Algadins.
Organitzaciò dels regs de l’horta
Diferenciem dos sistemes de reg: el reg a tanda, quan es divideix cada sector en tandes corresponents als dies de la setmana, i el reg a torn, quan tots els braçals comencen i finalitzen el mateix dia.
Molins d’Algemesí
Tot i que la majoria van ser derroits, hui en dia encara conservem part dels diferents molins que han existit històricament a la nostra ciutat. Descobreix-los tots ací!
